lluny

Espai obert a reflexions, tonteries, anades d'olla i filosofia.

28 març 2007

Resucitao

Feia molt que no escrivia. Nova feina, nova absorciò... No tinc temps de fer gaire cosa mès. Estic satisfeta, pinta a programa estable. A veure si és veritat. Em falta inspiraciò....

31 desembre 2006

PERDIO


NO SE MUCHAS VECES DONDE ESTOY
NO SE MUCHAS VECES NI QUIEN SOY
ME BUSCO Y NO ME ENCUENTRO, EN ESTE MOMENTO
PREGUNTO MUCHAS VECES DONDE ESTOY

ENCONTRAR EL RUMBO ES MUY DURO
HAY QUE SABER MIRAR LA DIRECCIÓN
COJO MI CAMINO Y ME VOY PAL LADO OSCURO
HASTA QUE LO CLARO ESTÉ MADURO

* YO QUIERO ENCONTRAR LA FELICIDAD
Y OLVIDAR EL OLVIDO
YO QUIERO SOÑAR COMO UN ESQUIMAL
SIN MORIRME DE FRÍO
SÉ QUE ESTOY PERDÍO DE VERDAD

PERDÍO, PERDÍO, PERDÍO, PERDÍO
YO QUIERO ENCONTRAR LA FELICIDAD
Y OLVIDAR EL OLVIDO
DEL AGUA DEL RÍO ME RÍO SE LA HAN BEBÍO
YO QUIERO SOÑAR COMO UN ESQUIMAL
SIN MORIRME DE FRÍO
PERDÍO, PERDÍO, PERDÍO, PERDÍO
NO SÉ MUCHAS VECES NI DÓNDE ESTOY
DE QUÉ PUEBLO SOY, NI ADÓNDE VOY
DEL AGUA DEL RÍO ME RÍO, SE LA HAN BEBÍO
AY ENCONTRAR EL RUMBO ES MUY DURO
HAY QUE SABER ENCONTRAR LA DIRECCIÓN

HE DORMÍO EN UN DECAMPAO
MIRO ATRÁS Y LO VEO TO ARRASAO
HAN PASAO LOS MESES
EN AQUEL SITIO QUEMAO
MUY PRONTITO HAN EDIFICAO

LA PRIMERA CASA PAL ALCALDE
LA SEGUNDA PA LA PRIMA DEL FRAILE
LOS COCHES NO VUELAN
ESTAMOS EN EL 2000
Y EXISTE TODAVÍA LA GUARDIA CIVIL

(*)

PA LA CUEVA
TRINCA YA EL CANASTO
PA LA CUEVA
TRINCA EL CHOCAPIC
PA LA CUEVA

(*)

G-5 (el millor disc que he comprat en molt, molt de temps)

20 desembre 2006

todo lo bueno se acaba



En fí, ja està. Torno a estar a l'atur!!!!!!!!!! Bweeeeeeeee!!! No vull perdre aquesta "sana" costum de sentir-me amb el cul a l'aire. Ahir a la nit vaig rebre una trucada d'allò mès incòmoda. L'amo d'una important empresa em truca perque ha rebut el meu cv. Bona notícia? Semblava q si... Després de mitja hora d'angoixa conversant sobre les meves qualitats, entrem al terreny espinós. No seré massa jove per comandar un equip de 12 persones, les quals algunes em doblen l'edat? I parla'm amb anglès. Ups!!! Merda, ell és anglès, no puc dissimular!!
Desprès de les meves contestacions mig apache (sense verb!!!) el Sr important acaba la conversa amb: Aqui lo dejamos. I penja. Ahhhhhhhhhrj. La veritat es que encara no em veig capacitada per fer aquesta feina. Doblatge de mès de 20 pelis al mes i 200 anuncis per tv, per diversos països del món y varios subtítulos más. Anar a Cannes dos cops l'any a mantenir els contactes amb els clients i .... portar traje!! Potser dintre de 20 o 30 anys.... però que et posin la mel als llavis, es mostrin molt interessats en tu i la caguis per l'anglès... És una merda!!

En fí, en quan al anterior programa, si, s'ha acabat de moment. Fins que els polítics es posin d'acord si es necessita o no desconnexions en català a TVE i el manteniment de Radio4. De tota manera, no podíem acabar millor. Amb el Premi al Millor programa de tele d'Òmnium Cultural. Aqui teniu unes foticos per ilustrar la nit taaaaan avorrida que vam passar perque la jefa tingués el seu moment estelar. I ens donés públicament les gràcies que no ens ha donat personalment. En fi...

P.D La que surt a la foto, no és la Jefa Suprema, pero si la "puta ama". Molt bona aquesta dona, de gran vull ser com ella, en serio.

18 novembre 2006

Quin be m'ha fet recuperar aquesta canço..

Me dan miedo las noches

Que rojos son tus labios
que negras tus mentiras
me estoy volviendo loco
no encuentro la salida
Me engaño y me lo creo
me invento pesadillas
y como de costumbre
me tiro a la bebida
los sueños de verano
quedaron en la esquina
ahora todo es extraño
me duelen tus caricias
Me dan miedo las noches
me asustan las mañanas
ya no entro en nuestro cuarto
que está lleno de nada
Te insulto y te desprecio
la risa acaba en llanto
si crees que no te quiero
dime por qué te canto
y muérdeme las venas
verás como no sangro
mi corazón es piedra
desde que te has marchado
Porque yo sin ti no puedo respirar
y cuando estoy contigo siempre acabo mal
Porque yo no puedo respirar
y es que siempre acabo mal
Porque yo
y cuando estoy contigo

(Llástima que no sé penjar els mp3)

Do You Want to Know A Secret

(McCartney/Lennon) Lead vocals: George Harrison


You'll never know how much I really love you.
You'll never know how much I really care.

Listen,
Do you want to know a secret,
Do you promise not to tell, whoa oh, oh.

Closer,
Let me whisper in your ear,
Say the words you long to hear,
I'm in love with you.

Listen,
Do you want to know a secret,
Do you promise not to tell, whoa oh, oh.

Closer,
Let me whisper in your ear,
Say the words you long to hear,
I'm in love with you.

I've known the secret for a week or two,
Nobody knows, just we two.

Listen,
Do you want to know a secret,
Do you promise not to tell, whoa oh, oh.

Closer,
Let me whisper in your ear,
Say the words you long to hear,
I'm in love with you.

27 octubre 2006

frustacions alienes

A vegades, hi ha persones que, desencantades de la vida, la mala llet els supura per tots els porus de la seva pell.

Deu ser difícil adonar-se a una edat important i quan estan a punt de prejubilar-te, que la teva trajectòria professional ha estat nul·la. Que encara estàs al mateix punt que fa trenta vuit anys, i que a partir d'ara, ningú no et voldrá. Estar sol, vivint amb la mare a la mès que respectable edat de 56 anys és patètic. I et dones compte. I t'enrabies.

I tot això és comprensible. El que no entenc, i m'ofen, és que aquestes frustacions es paguin amb els altres. Amb els que encara s'il·lusionen per la feina, pels projectes. Amb els que volen treballar en equip i tenir un objectiu comú. Amb els qui no tenen cap culpa de les seves misèries.

En fi, funcionari cremat i desagradable, dintre de dos mesos estaras a casa teva esperant la mort. M'enrecordaré de tu en els meus pròxim projectes, i em riuré d'imaginar-te en pantufles mirant les obres del carrer. I riuré de la teva dita preferida, ¿Tu quién te piensas que soy yo?

Un pobre vell a qui els seus propis companys desde fa 38 anys no el consideren imprescindible, és mès, totalment prescindible. Com les teves sortides de tò.

11 octubre 2006

Avui he començat la nova feina!!



Per fi... Debat feminista... No está mal!! Al menys tinc tres mesos de sou digne garantit.

02 octubre 2006

Hay gente con la que la sintonía es automática. Los años de separación, los distintos caminos en la vida realmente no te han separado de ellos, no han hecho mella en la capacidad de vibrar juntos. Antes al contrario, tras el tiempo va quedando más a la vista lo esencial, lo que os unió, lo que os une y os seguirá uniendo toda la vida, y tal vez incluso después.