todo lo bueno se acaba

En fí, ja està. Torno a estar a l'atur!!!!!!!!!! Bweeeeeeeee!!! No vull perdre aquesta "sana" costum de sentir-me amb el cul a l'aire. Ahir a la nit vaig rebre una trucada d'allò mès incòmoda. L'amo d'una important empresa em truca perque ha rebut el meu cv. Bona notícia? Semblava q si... Després de mitja hora d'angoixa conversant sobre les meves qualitats, entrem al terreny espinós. No seré massa jove per comandar un equip de 12 persones, les quals algunes em doblen l'edat? I parla'm amb anglès. Ups!!! Merda, ell és anglès, no puc dissimular!!
Desprès de les meves contestacions mig apache (sense verb!!!) el Sr important acaba la conversa amb: Aqui lo dejamos. I penja. Ahhhhhhhhhrj. La veritat es que encara no em veig capacitada per fer aquesta feina. Doblatge de mès de 20 pelis al mes i 200 anuncis per tv, per diversos països del món y varios subtítulos más. Anar a Cannes dos cops l'any a mantenir els contactes amb els clients i .... portar traje!! Potser dintre de 20 o 30 anys.... però que et posin la mel als llavis, es mostrin molt interessats en tu i la caguis per l'anglès... És una merda!!

En fí, en quan al anterior programa, si, s'ha acabat de moment. Fins que els polítics es posin d'acord si es necessita o no desconnexions en català a TVE i el manteniment de Radio4. De tota manera, no podíem acabar millor. Amb el Premi al Millor programa de tele d'Òmnium Cultural. Aqui teniu unes foticos per ilustrar la nit taaaaan avorrida que vam passar perque la jefa tingués el seu moment estelar. I ens donés públicament les gràcies que no ens ha donat personalment. En fi...

P.D La que surt a la foto, no és la Jefa Suprema, pero si la "puta ama". Molt bona aquesta dona, de gran vull ser com ella, en serio.